dimarts, 26 de maig de 2015

23-5-15 CAGATE LORITO


 Això és una via ferrada, el de més són ximpleries.
 No podem anar bé, ja comencem cansats i amb desgana.
 Aquest cop comptem amb la representació de la secció femenina del basquet Barça.
 Meditant!!! ah el quens espera.
                                                      Afoto de grup un record per l'historia
 Mira t'ho com vulguis però que no ens agarri la vaca.
 Aquest aparell et sera molt útil per progressar, que tel col·loqui el company que va al darrere.
Que collons miren?

 N.P.I. del que ens espera.
 L'amor a la paret es amor verdader.
 Balmaaa, un cigarret no t'aniria malament del tot?
 Quin poblament, a qui pertany cada mosquetó?
 Realitzant un ultim esforç abans de volar.
 Semblem voltors.
 Amb la cara paga.

 
I ara al pontet!!!

Ja tenim al loro , com es declara l'acusat? Culpable.
 El Cervantes no el guanyaré,però que agust em quedaré.
 Signatures en pujar, sort que en baixar no ja llibreta per apuntar el sofriment.
 Aquesta és la màxima expressió del que ha estat la via ferrada, millor resum impossible.
 Qui se sembla a qui?
 Qui deia que el més dur hi havia passat, baixar ha estat tan dur com pujar.

 Tirolina amb un parell de "collons". I vaja sortida?
 No pensaves arribar a haver de fer de trapezista per baixar.
 Com es nota la gent de la mar,gansejant la cadena per bandolejar.
 I per acabar, escales metàl·liques fins al soterrani.

 Resumint la ferrada, xapo pels enginyers del cel, la pedra i el ferro.
Tota una experiència per repetir val la pena.

Aquí sí que ningú es queda al darrere!!!
Bon kap de setmana, fins al proper.

dimecres, 13 de maig de 2015

GUARA, pot ser el paradis?

1,2 i 3 de MAIG

Quedem el grup de la Taula del Sénia per fer una sortideta a la serra de Guara els dies 1,2,i 3 de Maig i realitzar alguns dels barranquets, que al final varen ser el Portiacha,Oscuros del Balces,Os D'Oscochas,Mascun i Formiga.

Quedem el divendres a les 5 de la matinada,com es norma ja del grup varen ser les 5,30,pel camí quedarem en trobar mos amb dos companys de Barna a Monsó, tot i axó a les 8,15 arribàrem al càmping del riu Vero (Alquezar). Esmorzar i per feina, el dia no comença massa bé al primer rapel despisti i algú es deixa la saca és percebe després de haver-lo baixat,a les xiquetes recuperadores de corda se'ls hi fa un nus,per sort sempre dins del grup algú fora de pes i penjanse aconsegueix fer passar el nus per l'argolla, no sense conseqüències rebatin-se contra el terra, tot i entrebancs en acabar recuperem la saca." Es que es de ser buenas personas".
 La tònica del dia continua sent negativa, en aparcar per fer el segon barranc s'urgeix una causa major i ens toca a emigrar a u altra zona, en aquesta vàrem realitzar un barranc que jo ja havia fet i aquesta vegada va ser un poc decebedor per mi, per la resta meravellós ja havien tocat aigua.
Un cop a l'apartament, molt acollidor per cert, preparem el sopar,el millor el pollastre boníssim,i al catre que l'endema, ja que matinar.Al voltant de les dues de la matinada arriba Noelia, no va molestar gaire.
Dissabte 6,30 del matí diana, ens espera una jornada de 10 hores d'esforç, avui toquen el més potents, preparem entrepans i agafem aigua, partim amb il·lusió de xiquets a la batalla del patiment i gaudeixi. Els novells ho passen molt bé els veterans no tant, l'aigua va justeta per l'època de l'any i el pateo és bastant dur,el millor de tot arriba en acabar l'activitat esportiva per què passem a l'activitat recreativa amb els comentaris,les anècdotes, acudits,pernilet,olivetes,patatetes i com no les birretes.
Després de possarmos guapos i guapíssimes i a sopar, sempre és necessari reposta forcés mai saps el que passara lendema.
El diumenge no cal matinar tant, gaudim 30' mes dels llençols tot un luxe. La tropa ja va un pelet tocadeta físicament tot es realitza amb més parsimònia, marxem a fer port-aventura a la natura, una vegada finalitzat el peloto dels goluts decideixen (sense comptar amb mi) anar a dinar i donar per finalitzada tota activitat que suposi un esforç que no sigui el bon menjar.

Resumint: Un finde molt bo, justet d'activitat (per mi) sempre en vull un pel mes. El grup: la secció femenina un 10,els matxutxos un 5 pelat.

JUAN : Encara sort que no t'agradava caminar.

ALICIA : En la seva linneà, va tenir una petita gripada de motor.

DAVID : El Nacional Geogràfic, gràcies a les teves imatges ens recordarem sempre.

LA PREFERIDA : Porteijadora de luxe.

BALMA : Lo cigarret de paper mai l'hi ha fet perdre el somriure.

NOELIA : El retorn desitjat no ha rendit al 100% per havers deixat l'orujo.




FOTOS: https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=2026062546443739246#editor/target=post;postID=8209599742913524250;onPublishedMenu=allposts;onClosedMenu=allposts;postNum=0;src=link




dijous, 7 de maig de 2015

LO DESCONEGUT 18-4



Buscant la canal de la casa forestal de la Tenalla, quedem quatre companys a les 7,30 del matí a la gasolinera D'Alcanar amb la idea d'aprofitar el dia i poder fer el màxim d'activitats possibles, no esmorzem aquesta vegada anem al gra directament, al migdia l'estomac  passarà factura. En arribar-hi a la caseta forestal ens posem rapidament "mans a l'obra", au una puijadeta sostinguda d'una horeta fins al mas del Peraire,actualment reconstruït,ben situat per les seves mirandes, d'allí continuem per la pista tota ella molt ben formigonada "collons quin fotimer de diners invertits, no sabem de qui?, la potestat és de la Generalitat Valenciana.


Bé, avui que no venien els coixos el ritme va ser el prou alt per passar mos l'entrada del barranc i fer cap a un altre barranc desconegut, consultant el GPS i els mapes de la zona descobrim que havíem fet el racó D'Embaila.


Aquest barranc és de poc interès, els rape'ls són bonics i prou llargs però molt separats entre ells i el llit del barranc aquesta molt carregat de vegetació punxen ca resumint mitja jornada d'argilaga puntura.


En arribar al cotxe,que ganes en teníem!!! vàrem fer un mosset i una beguetà i per un altre "de cuyo nombre no quiero acordarme" vàrem acabar xope tets i molt satisfets.


Resumint una jornada de les que feia temps que ja en tenia ganes, buscar el desconegut sempre és reconforta ble. Dia collonut.

 REPORTATGE  FOTOGRAFIC